Vivències, somnis, ¿realitat o fantasia...?; l’antítesi de la vida plasmada en uns papers que mai havien de veure la llum, per incertesa, per por, per vergonya...; però ara, amb el temps, he sentit la necessitat de cridar-ho al vent, de cridar-ho al cel... perquè després d’una gran tempesta ,qualsevol raig de sol, per dèbil que pugui ser, crea en la nostra ànima un bàlsam inmens.
La meva gran tempesta... la pèrdua de l’ideal patern.
El dèbil raig de sol... l’amor etern... uns anys que em tornen a fer somriure...